Els rèptils

Els rèptils són animals vertebrats. S'estima que fa uns 310 milions d'anys van evolucionar dels amfibis, però no dels amfibis moderns d'avui en dia sinó altres amfibis que vivien a la terra en aquells temps. Amb el transcurs del temps els mamífers i les aus van sorgir dels rèptils.

Les set mil espècies de rèptils que viuen avui dia es classifiquen en quatre grups bàsics. Aquests grups són:

Els cocodrils   

        

Els cocodrils són rèptils de gran mida, poden medir entre fins a 7 metres, amb quatre potes i molt semblants als llangardaixos. Viuen en rius tranquils, profunds i ribes fanganoses. Els caimans són de la mateixa família que els cocodrils, però una mica més petits i tenen el cos molt robust. 

                                                             Llangardaixos i Serps

 Aquests rèptils són anomenats escamosos perquè la majoria d'ells tenen el cos cobert d'escates còrnies. En els escamosos tenim tres formes de rèptils mica diferents entre si: els anfisbénidos, els llangardaixos i les serps. Se'ls estudia assignant en un subgrup a cada un.

                                                                     Les Tortugues 

 Les tortugues es distingeixen de tots els altres vertebrats per tenir un carapacho exterior que protegeix el seu cos. En la majoria de les tortugues, el carapacho forma un embolcall amb cavitats per on poden treure les extremitats, cua, i cap. En algunes espècies és tan complet que la tortuga es pot amagar completament dins el carapacho.

El carapacho de les tortugues és una adaptació de l'esquelet, les vèrtebres es presenten en plaques exteriors. Aquests rèptils han mantingut aquest aparença per no menys de 200 milions d'anys.

                                                                        
                                                                        Tuatara

  Tuátara és el nom comú d'un rèptil similar als llangardaixos, l'única espècie supervivent d'un ordre que va florir fa uns 200 milions d'anys, durant el juràssic. El tuátara viu exclusivament a les illes situades davant de les costes de Nova Zelanda. Robust i de cap gran, amb una cua poderosa i una cresta espinosa al llarg del dors, difereix dels llangardaixos en què té un arc ossi al crani, darrere de l'ull. El tuátara pot arribar a una longitud de 20 cm i en general triga entre 50 i 60 anys en aconseguir la grandària adult. És un animal solitari i excavador, que s'alimenta d'insectes, llangardaixos, cargols, ocells joves i ous d'au principalment durant la nit.